Un muestrario de riqueza maltosa, complejidad y sabores intensos. Masticable y rica en cuerpo, con alcohol cálido, una agradable frutosidad o interesante lúpulo. Cuando es envejecida, puede tomar sabores como a Oporto. Como un sorbete de invierno.
Ja no s’elaboren als monestirs, sinó que han venut els seus drets de fabricació a d’altres cerveseries. Són de fermentació alta, menys denses que les Trappist i elaborades en diferents versions.
Cervesa de fermentació mixta elaborada a l’oest de la regió de Flandes, mesclant cerveses velles i joves, madurades en grans botes de fusta durant any i mig. Son àcides i refrescants, de color vermellòs.
Les Indian Pale Ale (IPA) eren les cerveses que s’enviaven a l’Índia des de Anglaterra al s. XVIII, i que per soportar el transport sel’s afegia més llúpol i augmentava el grau alcohólic. Es un estil molt utilitzat per les micro-cerveceries d’arreu del mon.
El seu origen el trobam a la ciutat alemanya d’Einbeck; la paraula bock implica normalment una lager forta, ambrina, amb gust a malt i un toc dolç, la graduació alcohòlica ronda els 6°-7°. Existeix una altra varietat més forta de bock, amb més densitat i grau alcohòlic, denominada Doppelbock a la qual els fabricants afegeixen un nom amb la terminació –ator. També aparegueren en la familia de les Lager, altres cerveses fosques però més suaus conegues com d’Estil Viena.
Fins 1842 totes les cerveses eren fosques o tèrboles, en aquell moment, utilitzant llevats de baixa fermentació, una cerveseria ubicada a Plzeň, Bohèmia, va comercialitzar una cervesa clara i daurada. Les Lager Pilsner són de caràcter llupolitzat i maltejat, amb aroma floral i certa sequedat final. La gran majoria de lagers que es consumeixen són una derivació més o menys distants d’aquest estil original, emprant indistintament els termes pils, pilsen, pilsener. Tambè s’elaboren estils similars a la Rep. Txeca –com la Budweis– a Alemànya –les Münchner Hell o les Dortmunder–, a França – Lager d’Alsàcia–, i d’altres lagers arreu del món més lleugeres de gust i cos.
Cervesa elaborada amb llevats salvatges, llùpols vells i un mínim del 30% de blat cru i la resta de malt d’ordi. És una barreja de cerveses joves (d’un any de maduració) i cerveses velles (de fins a 3 anys de maduració). De gust àcid i poca carbonatació.
Una cerveza marrón de moderada intensidad con un restringido carácter tostado y amargor. Puede tener una gama de sabores tostados, generalmente sin cualidades quemadas, a menudo con un perfil de malta- chocolate-caramelo.
Historia: Originada en Londres hace alrededor de 300 años, la Porter evolucionó a partir de una más temprana y dulce Cerveza Marrón, popular en la época. Evolucionó muchas veces debido a varios desarrollos tecnológicos y de ingredientes y preferencias de los consumidores que impulsaron estos cambios. Se convirtió en un estilo muy popular, ampliamente exportado en el 1800 antes de disminuir en torno a la Primera Guerra Mundial y desaparecer en la década de 1950. Fue re- introducida a mediados de la década de 1970 con el inicio de la era de la cerveza artesanal. Se dice que el nombre derivó de su popularidad entre la clase obrera de Londres que realizaba diversas tareas de transporte de carga durante el día. Madre de diversas interpretaciones regionales a través del tiempo y una predecesora de todas las Stout (que originalmente se llamaban “Stout Porter”.
Una cerveza de trigo alemana pálida y refrescante, con alta carbonatación, final seco, sensación en boca cremosa, con notas a banana y clavo de olor producto de la levadura.
Estil original de California on s’empren llevats de baixa fermentació a temperatura de ale. El carbónic que produeix durant la fermentació provoca un renou que li dona nom a aquest estil conegut com “cervesa al vapor”
Aquest estil de fermentació alta té el seu origen a Londres, on s’elaboraven juntament amb les PORTER, també negres emperò més lleugeres. Dry Stout és una definició més exacta d’aquest estil, ja que, se n’elaboren altres versions a les quals se’ls afegeixen lactosa -Milk Stout-, civada -Outmeal Stout-, ostres -Oyster Stout- i una altra amb una graduació alcohòlica alta per a la seva exportació que va tenir gran acceptació als països eslaus a principis del s. XVII (Imperial o Extra Stout)
Trappist es una denominación legalmente protegida y no puede ser utilizada comercialmente, excepto por auténticos monasterios Trapenses que elaboran su propia cerveza. Las cervezas tipo Trapense son de fermentación alta y se caracterizan por una muy alta atenuación, una alta carbonatación a través de acondicionamiento en botella y un interesante (y a menudo agresivo) carácter de la levadura.