Cervesa artesanal nord-americana de color ámbre a coure-marró , llúpols de varietats americanes, d’intensidat moderada, amb un sabor maltòs a caramel. El balance pot variar un poc, amb algunes versions bastant maltoses i d’altres poden ser agressivament llupolades.
Cerveza artesanal norteamericana de color ámbar a cobrizo-marrón, lúpulos de variedades americanas , de intensidad moderada, con un sabor maltoso a caramelo. El balance puede variar un poco, con algunas versiones siendo bastante maltosas y otras pueden ser agresivamente lupuladas.
Ja no s’elaboren als monestirs, sinó que han venut els seus drets de fabricació a d’altres cerveseries. Són de fermentació alta, menys denses que les Trappist i elaborades en diferents versions.
Cervesa de fermentació mixta elaborada a l’oest de la regió de Flandes, mesclant cerveses velles i joves, madurades en grans botes de fusta durant any i mig. Son àcides i refrescants, de color vermellòs.
Les Indian Pale Ale (IPA) eren les cerveses que s’enviaven a l’Índia des de Anglaterra al s. XVIII, i que per soportar el transport sel’s afegia més llúpol i augmentava el grau alcohólic. Es un estil molt utilitzat per les micro-cerveceries d’arreu del mon.
El seu origen el trobam a la ciutat alemanya d’Einbeck; la paraula bock implica normalment una lager forta, ambrina, amb gust a malt i un toc dolç, la graduació alcohòlica ronda els 6°-7°. Existeix una altra varietat més forta de bock, amb més densitat i grau alcohòlic, denominada Doppelbock a la qual els fabricants afegeixen un nom amb la terminació –ator. També aparegueren en la familia de les Lager, altres cerveses fosques però més suaus conegues com d’Estil Viena.
Fins 1842 totes les cerveses eren fosques o tèrboles, en aquell moment, utilitzant llevats de baixa fermentació, una cerveseria ubicada a Plzeň, Bohèmia, va comercialitzar una cervesa clara i daurada. Les Lager Pilsner són de caràcter llupolitzat i maltejat, amb aroma floral i certa sequedat final. La gran majoria de lagers que es consumeixen són una derivació més o menys distants d’aquest estil original, emprant indistintament els termes pils, pilsen, pilsener. Tambè s’elaboren estils similars a la Rep. Txeca –com la Budweis– a Alemànya –les Münchner Hell o les Dortmunder–, a França – Lager d’Alsàcia–, i d’altres lagers arreu del món més lleugeres de gust i cos.
Cervesa elaborada amb llevats salvatges, llùpols vells i un mínim del 30% de blat cru i la resta de malt d’ordi. És una barreja de cerveses joves (d’un any de maduració) i cerveses velles (de fins a 3 anys de maduració). De gust àcid i poca carbonatació.
Cervesa de fermentació alta elaborada a l’est de la regió de Flandes, obtinguda de la mescla de cerveses velles i joves. De color marró torrat i amb un sabor intens i agre-dolç.
Estil original de California on s’empren llevats de baixa fermentació a temperatura de ale. El carbónic que produeix durant la fermentació provoca un renou que li dona nom a aquest estil conegut com “cervesa al vapor”
Aquest estil de fermentació alta té el seu origen a Londres, on s’elaboraven juntament amb les PORTER, també negres emperò més lleugeres. Dry Stout és una definició més exacta d’aquest estil, ja que, se n’elaboren altres versions a les quals se’ls afegeixen lactosa -Milk Stout-, civada -Outmeal Stout-, ostres -Oyster Stout- i una altra amb una graduació alcohòlica alta per a la seva exportació que va tenir gran acceptació als països eslaus a principis del s. XVII (Imperial o Extra Stout)
Trappist es una denominación legalmente protegida y no puede ser utilizada comercialmente, excepto por auténticos monasterios Trapenses que elaboran su propia cerveza. Las cervezas tipo Trapense son de fermentación alta y se caracterizan por una muy alta atenuación, una alta carbonatación a través de acondicionamiento en botella y un interesante (y a menudo agresivo) carácter de la levadura.
Cerveses de fermentació alta, refrescants, poc llupolitzades i tèrboles. Es poden diferenciar dos estils, a Bèlgica la Witbier o Bière Blanche, amb un 30-50% de blat sense maltetjar i la resta malt d’ordi, aromatitzada amb espècies. i a Alemanya la Weissbier, amb un 40 – 70% de blat maltetjat, definida com Hefe quan duu sediment, Kristall quan està filtrada , Dunkel quan es fosca. Tambè hi ha una versió més forta anomenada Weizenbock.